Subrogació
Es rebutja el reconeixement de les sentències estrangeres que la consideren vàlida.
Es presenta una demanda sol·licitant el reconeixement dels efectes d'una sentència dictada per un tribunal de Texas, que confirmava la paternitat dels demandants respecte a dos fills, en virtut d'un acord de gestació per substitució.
La qüestió plantejada és si la sentència pot ser reconeguda i pot desplegar els seus efectes, en particular la determinació de la filiació a favor dels demandants, en l'ordenament jurídic espanyol. Es desestima la demanda, tant en ambdues instàncies com en cassació.
El Tribunal Suprem afirma que allò que vulnera la dignitat i el lliure desenvolupament de la personalitat tant de la dona embarassada com dels menors nascuts en virtut de l'acord de gestació subrogada és la formalització del mateix contracte de gestació subrogada, en el qual la dona i el menor són tractats com a simples objectes. La mare gestant es compromet des del principi a lliurar el fill que gestarà i renuncia abans del part, fins i tot abans de la concepció, a qualsevol dret derivat de la seva maternitat. El futur fill, que es veu privat del dret a conèixer els seus orígens, és “cosificat”, ja que es concep com a objecte del contracte, que la gestant es compromet a lliurar al poderdant o poderdants.
Un contracte de subrogació com el que va ser validat per la sentència el reconeixement del qual es pretén comporta una explotació de la dona i un dany als interessos superiors del menor. Per tant, el reconeixement dels efectes d'aquesta sentència, que implica el reconeixement dels efectes del contracte de gestació subrogada validat en aquesta sentència, és contrari a l'ordre públic.
L'ordenament jurídic espanyol preveu mitjans per determinar la relació paterna o maternofilial respectuosos amb la dignitat i el lliure desenvolupament de la personalitat del menor: en el que sigui rellevant en aquesta matèria, la determinació de la filiació biològica del pare, si hi ha tal relació biològica entre els menors i qualsevol dels progenitors d'intenció, i l'adopció quan hi hagi tal convivència en un nucli familiar, amb les garanties d'aquestes institucions.
La concreció del que en cada cas constitueix l'interès de l'infant no s'ha de fer d'acord amb els interessos i criteris dels contractants de la gestació subrogada, sinó tenint en compte els valors assumits per la societat com a propis, continguts tant en les normes legals com en els principis que inspiren la legislació nacional i les convencions internacionals sobre l'estat civil i la infància.
La protecció s'ha de basar en el que disposen les lleis i convenis aplicables a Espanya, i la jurisprudència que els interpreta i aplica, tenint en compte la seva situació actual, establint la relació de filiació mitjançant la determinació de la filiació biològica paterna, l'adopció o permetent la integració dels menors en un nucli familiar mitjançant la figura de l'acolliment familiar.
