Habitatge familiar

El Tribunal Suprem (TS) ha resolt un cas en què, després d'un divorci, l'habitatge familiar es va atribuir durant anys als fills menors i a la mare, que tenien la custòdia. Quan els fills ja eren independents, el pare va sol·licitar que es modifiquessin les mesures, demanant que s'extingís el dret d'ús de l'habitatge per part de la seva exesposa. Finalment, es va mantenir l'ús fins que va acabar el procediment de liquidació dels béns comuns.

Al començament d'aquest tràmit, el pare va preguntar si tenia dret a ser compensat econòmicament en la distribució dels béns perquè no va poder viure a la casa durant tots aquests anys, demanant que aquesta quantitat es calculés segons el valor de mercat del lloguer de l'habitatge. No obstant això, tant els tribunals d'instància com el Tribunal Suprem han rebutjat aquesta possibilitat. El TS deixa clar que no hi ha cap norma en el Codi Civil que permeti reclamar indemnitzacions d'aquest tipus a l'altre excònjuge únicament per no haver utilitzat la casa durant el temps judicialment acordat després del divorci.

Per al TS, a l'hora d'establir la pensió alimentària dels fills, ja es té en compte el cost de l'habitatge familiar. Per tant, no hi ha enriquiment injust ni obligació de pagament addicional. En alguns països hi ha lleis que permeten demanar alguna cosa semblant, però només després de valorar les circumstàncies de la família i sempre tenint en compte l'interès dels fills, no automàticament segons la renda de mercat.